|
A continuació teniu el manifest que va donar naixement a la nostra associació
Nosaltres, catalans i catalanes de primera generació
Nosaltres, catalans i catalanes de primera generació, fills i filles de famílies vingudes de fora de Catalunya, ciutadanes i ciutadans nascuts en aquesta terra que anomenem casa nostra: nosaltres avui, en el començament d'un nou mil•lenni, volem fer una proclamació pública de la nostra existència com a ciutadans compromesos amb el futur del nostre país, i volem manifestar la nostra posició inequívocament favorable a la llengua i la identitat catalanes.
Nosaltres no som immigrants
Fins avui, els catalans i les catalanes de primera generació no existíem, perquè no reconeixia públicament la nostra existència. Malgrat totes les bones intencions que els polítics, els mitjans de comunicació i la societat civil en el seu conjunt han expressat durant els últims trenta o quaranta anys, han persistit al si de la societat catalana unes velles divisions dintre les quals nosaltres no tenim lloc. Així, tot sovint es parla, d'una banda, dels "catalans autòctons" o "de tota la vida", i de l'altra es fa servir tota mena d'eufemismes per referir-se a nosaltres: "immigrants", "immigrants de segona generació" o "castellanoparlants", per exemple. Però nosaltres no som "autòctons", perquè els nostres pares van arribar de fora, ni som "immigrants", perquè hem nascut a Catalunya i no hem emigrat d'enlloc. I si bé amb les nostres famílies parlem en castellà o gallec, la majoria de nosaltres som com a mínim bilingües, o hem adoptat el català com a llengua pròpia. Ni som "castellanoparlants" ni ho deixem de ser.
El que és clar, però, és que nosaltres no som immigrants, i aquesta etiqueta ens sembla ben ofensiva. Nosaltres som catalans i catalanes de primera generació. Els nostres pares, i en molts casos ja els nostres avis, van arribar a Catalunya des de totes les contrades de l'Estat espanyol. En la seva gran majoria, van abandonar la seva terra perquè hi regnava la misèria, i van instal•lar-se a Catalunya amb l'esperança d'una vida millor. Els nostres pares i mares van fer un esforç enorme d'adaptar-se a una nova societat, d'adquirir uns nous hàbits i costums, i sobretot de treballar de sol a sol en unes feines que altres no volien. Gràcies al seu treball van prosperar i nosaltres ara gaudim dels resultats.
Però nosaltres també hem fet un esforç no gens menyspreable. Hem après la llengua del país, i l'hem feta nostra en unes condicions ben adverses. Hem hagut de plantejar-nos, des de ben joves, quina era la nostra identitat, de vegades sense saber exactament on pertanyíem, i sovint contra la catalanofòbia dels uns i el recel dels altres. El nostre esforç ha estat esdevenir catalans i catalanes: perquè ser català és molt més que una qüestió de residència. Nosaltres no som catalans només per viure a Catalunya, sinó perquè hem adquirit uns hàbits i unes maneres de fer que són les del país, i perquè hem adoptat la llengua catalana: totes dues coses ens fan catalans als ulls de tothom.
Volem que es reconegui el nostre esforç, perquè culmina el que van fer els nostres pares. A nosaltres no ens ha "integrat" ningú dins la societat catalana. No som l'objecte passiu de l'esforç benèvol d'uns altres. No: hem estat nosaltres que hem adoptat activament la identitat catalana, i ens hem convertit en ciutadans i ciutadanes d'aquest país, igual que van fer abans que nosaltres tantes i tantes persones durant els últims dos segles.
No volem ser moneda de canvi
Precisament perquè nosaltres som una mostra viva de la complexitat de la societat catalana, i perquè som conscients del fràgil equilibri que sosté la cohesió social a Catalunya, ens resistim decididament a les manipulacions de què som objecte. No volem ser moneda de canvi, instruments en un joc polític que tot sovint ens perjudica.
Alguns de nosaltres ens considerem només catalans; d'altres també ens sentim espanyols. Però tots plegats estem cansats de veure com determinades organitzacions pretenen parlar en el nostre nom i diuen defensar els nostres interessos, quan en realitat estan liderades i formades per les elits socials de Barcelona, que només persegueixen mantenir a tota costa els seus privilegis. I en especial, estem farts que ens utilitzi el nacionalisme espanyol - que no ens ha demanat mai l'opinió- per continuar el seu projecte assimilista. Nosaltres ja tenim boca, podem parlar per nosaltres mateixos, i no necessitem ningú que ens defensi.
Rebutgem la instrumentalització política de la llengua i la identitat a Catalunya. Es tracta d'una qüestió massa important com per fer-ne mercaderia, i hauria d'estar per damunt del joc partidista. Però rebutgem també les actituds paternalistes, encara massa freqüents, que ens veuen com a víctimes indefenses, com a bàrbars ignorants que cal civilitzar, o com a pobres infeliços a qui no es pot tractar d'igual a igual. Pronunciar-nos aquí i avui sobre la qüestió de la identitat contradiu tots aquests estereotips, perquè és un acte de ciutadania i de cultura democràtica.
Nosaltres som el futur de Catalunya
Nosaltres estimem aquest país tal com és, tal com ens ha arribat després d'un llarg camí. Però creiem que Catalunya no ha de perdre la memòria, i que ha de ser coherent amb la seva pròpia història i fidel a la seva tradició. La cultura catalana en totes les seves expressions, des del rock fins a la gastronomia, passant per la literatura antiga i actual, per les arts plàstiques, el teatre i la música, és una realitat important i creiem que ens és imprescindible. Però al mateix temps sabem que aquesta cultura no existiria sense la contribució dels homes i les dones que s'han establert a Catalunya durant els últims dos-cents anys i, com nosaltres, han esdevingut catalans. Ras i curt, la immigració és un dels principals trets definidors de la Catalunya moderna, un fenomen que ens fa un poble singular i diferent dels altres pobles d'Europa. La immigració no és cap anomalia d'aquest país. Nosaltres, fills i filles d'immigrants, no som l'excepció sinó la regla.
Per això no renunciem a res de la identitat que tenim avui. Estem orgullosos de ser catalans, i també de l'herència que hem rebut dels nostres pares i avis. Però no sentim nostàlgia de res: ni de la terra que els nostres pares van deixar, ni del passat gloriós de Catalunya. Ben al contrari, volem fer una contribució, tan valuosa com ho determini el nostre talent i el nostre treball, al futur del nostre país. Ens sabem protagonistes d'aquest futur, i acceptem la nostra responsabilitat envers les generacions futures de catalans i catalanes.
Nosaltres som, per vocació, ciutadans del món. De fet, no podria ser d'una altra manera, perquè vivim en l'època de la globalització i de la construcció europea, en un temps en què les velles fronteres desapareixen i els intercanvis es multipliquen. Som ciutadans europeus, i no estem disposats a tancar-nos dintre d'uns límits estrets. Però aquests temps de canvi són també temps d'incertesa, i creiem que és important que els ciutadans i les ciutadanes se sentin segurs en la seva identitat. I alhora estem convençuts que l'única manera viable d'afrontar els desafiaments de la globalització és partir d'una implicació intensa i directa amb l'àmbit més local: amb el medi ambient, la quotidianitat, la cultura, la llengua. En aquest sentit, volem recordar que el català es troba en una posició especialment vulnerable. Nosaltres, catalans i catalanes de primera generació, assumim la nostra responsabilitat envers la llengua i la cultura catalanes davant dels reptes que se'ls presenten en els anys a venir.
Estem pel benestar del català, no per la supervivència. Per a la major part de nosaltres, el català ens ha vingut donat per l'escola; d'altres, els més grans, el vam aprendre al carrer. Però per a tots nosaltres el català ha estat una conquesta. Ens l'hem ben guanyat, i ens ha costat un esforç. I no estem disposats a veure com el fruit del nostre esforç perd valor. Som exigents i ambiciosos, i no volem que el català malvisqui, sinó que cada cop guanyi més terreny, sigui més útil i esdevingui de debò la llengua comuna de tot el poble català.
Als nostres germans i germanes que han après el català a l'escola però encara no el parlen habitualment, els diem: Sabem per experiència que posar-se a parlar en català no és gens fàcil, quan el món que t'envolta - la família, el barri, els mitjans de comunicació- és tot en castellà, i quan els catalanoparlants estan habituats a cedir i passar-se a l'altra llengua. Sabem què és sentir-se insegur perquè et fallen les esses sonores i el vocabulari que has après a classe no sempre et ve al cap quan el necessites. Sabem que potser us fa vergonya parlar en català, que no us podeu imaginar vosaltres mateixos parlant la llengua, o que fins i tot us sentiu culpables per no fer-ho. Sí, llançar-se a parlar en català és difícil, però us volem dir que nosaltres ho hem fet, i us assegurem que l'esforç ha valgut la pena. També sabem que molts de vosaltres ja us sentiu descontents perquè us l'han fet aprendre. Però us volem dir que hi ha gent que no vol que parleu en català, perquè us tenen por. El català us pertany: exigiu-lo. No deixeu que us el prenguin, perquè la llengua és el que et fa ciutadà d'aquest país. Adoptar el català és culminar l'esforç dels vostres pares i avis. El català és part de la vostra herència, i l'herència s'ha de conservar, protegir i fer créixer.
Per acabar, i des d'un esperit de solidaritat, volem fer esment de la nova immigració, la que ens durà en el futur una nova Catalunya pluriètnica i pluricultural, però no per això menys catalana. Creiem que les persones que ara arriben a Catalunya han de tenir les mateixes oportunitats de què van gaudir els nostres pares a Catalunya per prosperar i aconseguir una vida millor; i que elles i els seus fills i filles, si ho desitgen, han de poder esdevenir, com nosaltres, part integrant de la comunitat catalana. Aquesta exigència és del tot coherent amb la tradició de la Catalunya moderna, un país d'oportunitats i progrés per a tothom que n'ha volgut formar part. Ens comprometem, doncs, a transmetre el saber que ens han llegat els nostres pares als futurs catalans i catalanes que ara arriben. I creiem que la llengua catalana és un dels instruments més útils, efectius i democràtics, si bé no l'únic, per garantir que Catalunya és un sol poble, una societat acollidora, cohesionada, plural, democràtica i lliure d'actituds racistes: un país que, com en altres èpoques de la seva història, és i serà capaç de fer una contribució valuosa al tresor comú de la humanitat.
|
