Xavier Elias Vila, va néixer a Barcelona el 1964. Actualment és Vicepresident de Veu Pròpia i recentment ha publicat conjuntament amb Diego Arcos el llibre: Immigració i Sobirania.    Assaig polític que vol ser un argumentari per animar als nouvinguts a participar en el procés d'independència de Catalunya, iniciat per les consultes populars.

Veu Pròpia: oi que tu no ets catalanoparlant d’adopció?

Xavier Elias: No, jo ja vaig tenir el català per llengua materna.

VP: I un catalanoparlant d’origen com tu, quin paper juga a Veu Pròpia

Xavier: A Veu Pròpia hi ha gent procedent de moltes realitats diferents, immigrants dels anys 60, nouvinguts de la darrera dècada, els fills d’uns i altres, catalanoparlants de tota la vida... Cadascú segons la seva realitat hi juga un paper diferent però essencial, un paper important que juguem els “de tota la vida” és la transmissió de la llengua. Expressions, pronunciació no serien fàcils d’aprendre sense nosaltres... els grups de conversa en català “xerrem” són de gran ajuda i aquí la participació del catalanoparlant és essencial, també a les activitats. És important el recolzament moral a aquells que estan aprenent català, han de veure que no tots ens passem al castellà, que hi ha catalanoparlants d'origen que valorem el seu esforç positivament.

VP: Sou molts com tu a Veu Pròpia.

Xavier: Som minoria clarament. Per a nosaltres seria molt important poder comptar amb més catalanoparlants d’origen.

VP: Com vas conèixer Veu Pròpia

Xavier: A través del consorci per la normalització lingüística i el voluntariat per la llengua. Dedicava un temps a les parelles lingüístiques i m'enviaven informació de diverses activitats, entre les quals n'hi havia de VP. Em vaig apuntar a una i...Ara sóc el vicepresident. Ja veus, tu!

VP: I a tu que no tens la necessitat d’aprendre el català, que t’aporta Veu Pròpia

Xavier: La possibilitat de treballar per una causa amb la que em sento totalment identificat, ajudar a aquells que volen adoptar la llengua. A més de ser una font de relacions socials molt enriquidora i la possibilitat de participar en unes activitats de lleure i culturals molt interessants.

VP: Com creus que Catalunya i els catalans reben als immigrants

Xavier: Crec que, en general, força bé. Però no podem caure en el típic cofoisme català i creure que ho fem tot molt bé. Hi ha moltes coses a millorar. I no podem tancar els ulls al fet de que també existeix una "Catalunya profunda" plena de xenofòbia i islamofòbia. Crec que són una minoria però també crec que són una vergonya per a la societat catalana. S'ha de treballar molt ajudant a uns a integrar-se i ajudant als altres a acceptar els nouvinguts com a persones iguals en drets i deures.

VP: Que caldria canviar doncs:

Xavier: Sobretot fomentar moltíssim el diàleg intercultural. Des de les institucions públiques i privades, des de tots els sectors de la societat catalana autòctona i amb tots els sectors de la societat catalana nouvinguda. Els recels i actituds de rebuig sempre són el resultat del desconeixement i la ignorància.

VP: Tu sempre parles català als nou vinguts

Xavier: D'entrada començo totes les converses en català i si algú se m'adreça en castellà li contesto en català. Només si veig molt clar que no m'entenen gens llavors em passo al castellà, però si és un nouvingut que tampoc entén el castellà li parlo en català.

VP: Quina es la teva reacció quan veus un català que es dirigeix en castellà a un nouvingut?

Xavier: Penso que no actua correctament, li fa un trist favor al nouvingut, perquè la majoria voldrien aprendre a parlar el català, però no els hi permetem, quan actuem així.

VP: Cal exigir al nouvingut un cert nivell de coneixement de la llengua i la cultura d'aquí.

Xavier: Per descomptat. Nosaltres tenim el deure d'acollir-lo sense recels i procurar enriquir-nos amb la seva cultura, fomentar que l'expressin públicament i la conservin. Però ells tenen el deure, que no l'opció, de conèixer i usar la llengua i la cultura pròpia del país que han triat per viure.

VP: Que creus que caldria canviar per accelerar l’adopció del català per part dels nou vinguts?

Xavier: En primer lloc l'actitud dels catalanoparlants. Tenim la mania de passar-nos al castellà amb massa facilitat. En una societat si una llengua no és necessària desapareix. I, la manera de fer-la necessària és fer-ne un ús sistemàtic.

VP: Com veus el futur de la llengua

Xavier: Sóc optimista per naturalesa però en aquest tema està claríssim que no podem baixar la guàrdia en cap moment. Hem d'aconseguir introduir el català en llocs on la seva presència encara és testimonial, l'administració de justícia, el funcionariat de l'estat, el cinema, els mitjans de comunicació social, etc... I, naturalment, cal continuar treballant per un canvi d’actitud i consciencia lingüística entre els catalanoparlants.

VP: Com veus la campanya de la Gene­ralitat perquè la gent parli en català amb els immigrants? I la política lingüís­tica?

Xavier: Tant una com l'altra les veig molt "tímides" s'hauria d'actuar de forma més decidida i ferma. En tots els àmbits.

VP: Que vol dir per a tu integració

Xavier: És un concepte diferent del d'assimilació. Assimilar passa per obligar a l'altre a abandonar la seva llengua i cultura pròpia i a adoptar exclusivament la nostra. És el que ha volgut fer l'Estat espanyol amb Catalunya des de 1714 i probablement abans i tot. La integració és un concepte que inclou el respecte per la llengua i cultura de l'altre, porta a una convivència enriquidora i constructiva. És tot el contrari de l'assimilació.

VP: Que penses dels defensors del castellà i del bilingüisme a Catalunya

Xavier: Pretenen l'assimilació de la societat catalana per l'espanyola.

VP: La darrera dècada han aparegut certes entitats i partits que diuen defensar el bilingüisme a Catalunya, que en penses?

Xavier: És un discurs fals i hipòcrita. En el meu barri he vist moltes recollides de signatures "Por el bilinguismo en las escuelas", en castellà i en un lloc com les escoles, que és l'únic lloc a on es pot fer immersió lingüística. No els he vist mai recollir signatures pel bilingüisme en el cinema, en els quioscs de revistes, en l'administració de justícia. Els que es diuen a favor del bilingüisme en realitat pretenen castellanitzar Catalunya.

VP: La nova immigració ens ha situat en un moment crucial per al futur de la llengua?

Xavier: Si, si no aconseguim incorporar-los a la societat catalanoparlant, ho tindrem molt difícil.

VP: La població catalanoparlant té prou nivell de consciència lingüística?

Xavier: Lamentablement només som una minoria els que tenim aquest nivell de consciència prou alt.

VP: Per acabar, quin paper creus que poden jugar els nous catalanoparlants en el futur de la llengua?

Xavier: Per una banda són un exemple per a les noves generacions de catalans nascuts aquí però de famílies vingudes de fora. Per altra banda constitueixen potencialment un volum tant gran que, sens dubte, seran decisius a l'hora de preservar l'ús del català.