A continuació us mostrem un article que es va publicar al diari AVUI l’any 2002, potser ja en fa molt però creiem que no ha perdut el seu valor i que defineix molt be el fet migratori al nostre país, un article que val la pena recordar.
Teoria i pràctica de l’empeltament. Salvador Cardús i Ros.
Als catalans ens ha mancat una teoria de país que expliqués com és que, malgrat ser terra d’immigració, no hem acabat essent una terra d’immigrants. Ho sostinc de fa temps. Vull dir una teoria per donar compte de l’itinerari personal i col•lectiu, no sempre acabat del tot però ben encaminat en la major part de casos i sovint reeixit, pel qual una gran majoria de ciutadans hem deixat de ser immigrants i ens hem pogut desfer de l’estigma d’estranger fins a esdevenir catalans.
Un estigma, el d’immigrant, en què l’espanyolisme no ha parat de burxar –i després, de fer veure que hi posava pegats per calmar la ferida– per tal d’evitar que es consumés el procés d’incorporació nacional dels fluxos de població que al llarg de segle vint, i de molt abans, han anat arribant al nostre país. I no només l’espanyolisme, sinó també una certa ciència social que ha confós la defensa moral del feble amb la condescendència intel•lectual i que ha estat capaç d’inventar-se allò tan terrible dels “immigrants de segona generació” que converteix l’estigma en una herència, com si la condició d’immigrant es transmetés genèticament. Llegiu-ne més...
